PROYECTO STOLPERSTEINE BARCELONA

Narcís Gibert Galtés

Nascut a la rambla de Santa Mònica de la capital catalana, Gibert fou el sisè i últim fill d’una família nombrosa. S’educà en una escola catòlica i cultivà la seva passió per la música de cant coral. Combinà la seva faceta de cantant professional amb la feina de dependent en una gran botiga. Gibert simpatitzava amb el catalanisme polític, però no militava en cap partit.

Un cop iniciada la Guerra Civil, ingressà de manera voluntària a l’Escola Popular de Guerra fins a obtenir la capacitació per a les unitats d’artilleria. Fou destinat a Palamós i al front d’Aragó abans de caure ferit. Ascendit a capità d’artilleria, el destinaren en última instància al castell de Sant Ferran de Figueres abans de creuar la frontera com a exiliat.

Tancat al camp d’Argelers de la Marenda, Gibert patia pel destí de la seva dona Rosa i els seus fills, Jordi i Mercè, nascuda el 1937. Van aconseguir reunir-se a París on van patir l’ocupació nazi.

El 23 d’abril de 1941, Gibert fou detingut per la Gestapo i deportat al camp nazi de Dachau, a Alemanya, el 19 de juliol del mateix any. Va ser assassinat al camp nazi el 21 de febrer de 1942. Deixava vídua i tres fills orfes.